Observació entre iguals

L’observació entre iguals (OEI) és un model d’observació recíproc i simètric que busca millorar el desenvolupament professional docent mitjançant l’aprenentatge entre iguals (O'Leary i Savage, 2020). Es tracta de parelles de docents, amb graus d’experiència i estatus similars, que acorden observar-se mútuament un o diversos aspectes pedagògics de la seva acció a l’aula. Aquests recullen evidències de la pràctica que són utilitzades per a donar i rebre feedback constructiu que permeti la reflexió i la concreció d’objectius de millora de la pràctica d'ambdós docents (Duran et al., 2020). 

​

L’OEI ha de servir per millorar la pròpia pràctica professional. Com succeeix en la coavaluació entre alumnes, també els docents sovint reconeixem millor els nostres punts forts i febles, a partir d’identificar-los en les pràctiques dels altres. És com si, mirant l’altre (fent-li de mirall), ens mirem també nosaltres al mirall (Armitage et al., 2003). 

​

L’OEI esdevé un mecanisme d’indagació docent col·laborativa que contribueix al desenvolupament professional docent i repercuteix en la qualitat educativa i en l’eficàcia dels processos d’ensenyament-aprenentatge. 

Dels diferents tipus d’observació a l’aula, l’OEI pot promoure més l’aprenentatge entre mestres que no pas l’observació realitzada per un professor més expert o un supervisor, perquè està basada en el diàleg formatiu (més que no pas en l’avaluació sumativa) i perquè es basa en la col·laboració entre docents, no en relacions jeràrquiques que dificulten la promoció de desenvolupament professional (O’Leary, 2014). 

​

Referències