Observació entre iguals
Una pràctica per al desenvolupament professional docent individual i col·lectiu
Recerques prèvies
Catalunya
La Xarxa de Competències (XC) està impulsada pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. En funcionament des de 2001, compta amb 700 centres, organitzats en dotze xarxes geogràfiques, que agrupen dos representants de cada equip impulsor de centre –grups de docents organitzats amb l'objectiu de promoure i acompanyar processos transformatius per a la millora de l'aprenentatge dels alumnes– (Ojuel i Segura, 2018). La XC entén el desenvolupament del professorat com un procés d'aprenentatge entre iguals, en el qual el coneixement és creat pels mateixos docents, a partir d'una estructura de treball organitzat que fomenta que els centres es fixin objectius de millora, criteris indicadors per a avaluar els canvis i un treball estable que permeti continuar avançant de forma sostinguda (Esteve, et al 2018).
En el curs 2019‐20, després d'una formació sobre com compartir els objectius d'aprenentatge amb els alumnes, es va proposar una tasca d'OEI, amb l'objectiu d'ajudar a transferir aquestes actuacions a l'aula. El Grup de Recerca sobre Aprenentatge entre Iguals (GRAI), coordinat per D. Duran (Universitat Autònoma de Barcelona), va dissenyar en col·laboració amb La XC un procediment d'actuació. Pot veure's el conjunt de materials aquí. Els equips impulsors de cada centre havien de promoure almenys una pràctica d’OEI, a través de la creació d'una parella o parelles, de docents voluntaris, que s'observarien mútuament.
Malgrat el bon acolliment de la proposta, la situació d'emergència generada per la crisi de la Covid‐19 va dificultar la seva posada en pràctica. Així i tot, 44 docents van poder dur-la a terme, amb el procediment complet. En el marc de l'acord de col·laboració entre el Departament d’Educació i la Universitat Autònoma de Barcelona (ED‐2020‐924) es va desenvolupar una anàlisi dels resultats d'aquesta prova pilot, en el qual els docents comenten la superació de les preocupacions i inquietuds associades a l'OEI; assenyalen la potencialitat del procediment adoptat, així com les dificultats sorgides, especialment associades a la concreció dels objectius de millora; més de la meitat plantegen objectius personals de millora, que afecten la temàtica observada i també aspectes de gestió i metodologia; i, finalment, ressalten els beneficis, tant personals com institucionals, de l'OEI. Els resultats estan recollits en (Duran et al., 2020). També podeu veure la síntesi en la infografia o en el vídeo següents:
Al curs següent, 2020-21, seguint la col·laboració entre el GRAI i la XC, es fa una segona recerca, amb un disseny metodològic més complex que combina un disseny quasi-experimental amb dades qualitatives. En aquesta recerca, es van recollir dades de 131 docents. Els resultats els podeu trobar en l’article (Corcelles et al., 2023). Els resultats, que també es sintetitzen en aquest informe, destaquen quatre aspectes:
En primer lloc, els participants reconeixen resistències a l’OEI (a ser observat o observar, a oferir o rebre feedback, sentir-se jutjat...), però les resistències disminueixen un cop feta la pràctica, especialment en el docents sense experiència prèvia.
En segon lloc, la pràctica d'OEI denota millores en l'eficàcia col·lectiva i la interdependència col·lectiva entre docents, especialment entre els docents que arribes a acords en la sessió de preobservació, fan l’informe postobservació, i defineixen l’objectiu de millora durant la sessió de feedback.
En tercer lloc, la majoria dels docents valora molt positivament els instruments utilitzats i segueix el procediment d'OEI proposat. En conseqüència, una observació focalitzada i prèviament consensuada és essencial per promoure la reflexió crítica i ajuda a produir comentari constructius per part dels docents.
I, finalment, es constata que el procediment de l’OEI és eficaç per identificar els objectius de millora de la pràctica, especialment per als docents que fan els informes postobservació i síntesi.
