Observació entre iguals

Hi ha evidències que assenyalen que els docents que intercanvien idees i pràctiques educatives declaren tenir nivells més alts de satisfacció en el treball, autoeficàcia i millor relacions amb els estudiants (OCDE, 2020).

 

L'últim informe de TALIS indica que les formes que tenen un impacte més gran en millorar les seves pràctiques docents són les pràctiques col·laboratives de desenvolupament professional, com l'observació entre iguals. Tot i això, només el 9% declara haver utilitzat aquesta pràctica. A l’Estat espanyol, el percentatge baixa al 5% (OCDE, 2020).

 

Tot i que la recerca sobre observació entre iguals (OEI), en què els docents exerceixen ambdós rols (observador i observat), és encara limitada, com també ho és la seva pràctica, les investigacions disponibles, tant en l'àmbit escolar com en el context universitari, coincideixen en assenyalar-ne interessants beneficis. 

​

      A) BENEFICIS INSTITUCIÓ

 

En l’àmbit institucional, la recerca aporta evidències sòlides que a través de l’observació entre iguals els docents perceben millores en les relacions col·legials amb els seus companys. 

​

En l’àmbit escolar, diferents estudis mostren que els docents perceben l’observació entre iguals com un mecanisme per establir relacions de col·laboració entre docents de més suport i confiança (Alam et al., 2020; Daniels et al., 2013; Gray, 2012; Kohler et al. 1995; Motallebzadeh et al., 2017; Murray et al 2009; Sider, 2019; Verástegui i Gonzalez, 2019; Sparks y Bruder, 1987; Sparks, 1986), com a mecanisme útil també per a millorar la cohesió dels equips docents mitjançant el desenvolupament d'un llenguatge comú (Hall i McKeen, 1989; Rosselló i De la Iglesia, 2021), així com també, per trencar l'aïllament entre els docents (Arnau, 2004; Avila et al., 1991; Bruce i Ross, 2008; Hall i McKeen, 1989; Hamilton, 2013; Slater i Simmons, 2001).

​

En l’àmbit universitari, diferents estudis també mostren que els professors universitaris perceben que l’observació entre iguals ajuda a reforçar les seves relacions de treball amb els seus companys, a connectar amb col·legues de diferents disciplines i/o del mateix departament per crear millors aliances d'aprenentatge professional i una cultura de treball més solidària i empàtica. També indiquen que tant l’observació entre iguals presencial (Bang, 2009; Bleiler-Baxter et al., 2020; Hendry et al., 2014) com online (İnceçay y Dikilitaş, 2022; Nicolson y Harper, 2014) pot ser una mesura per combatre l’aïllament  en la docència universitària ja que ajuda a reduir la fragmentació de l'ensenyament universitari i ofereix un espai compartit per construir una comunitat d'aprenentatge professional (Bosman i Voglewede, 2019; Guo, 2005; İnceçay y Dikilitaş, 2022).

​

Així doncs, en tant que mecanisme de formació de professorat o de desenvolupament professional docent, l’ OREI també pot contribuir decisivament a construir una cultura col·laborativa de centre i a permetre que els docents també aprenguin en la seva pràctica quotidiana, promovent així escoles que aprenen o comunitats d’aprenentatge professional, capaces de respondre a les necessitats de millora contínua i de respostes als reptes educatius (Duran i Miquel, 2019; Corcelles-Seuba et al., 2024). 

​

Concretament, la recerca també mostra que la participació en processos d’observació entre iguals,  fins i tot en procediments simples basats en un sol cicle d'observació, pot esdevenir una potent eina per augmentar la percepció dels docents sobre la cultura de col·laboració a la seva escola, incrementar el sentit d'agència col·lectiva i la preferència dels docents per la col·laboració sobre el treball individual (Corcelles-Seuba et al., 2024). 

 

      B) BENEFICIS PER ALS DOCENTS 

 

Hi ha una forta evidència en assenyalar que els docents perceben que l’observació entre iguals és una excel·lent oportunitat per al seu desenvolupament professional quan realitzen ambdós rols -observador/a i observat/da- (Duran et al., 2020; Corcelles-Seuba et al., 2023a; 2023b; Roselló i De la Iglesia, 2021; Corcelles-Seuba et al, en premsa; Corcelles-Seuba et al. en premsa). 

​

Fer d’observador o d’observadora, més enllà de desenvolupar les pròpies habilitats d’observació, necessàries per a la pràctica docent, és una oportunitat per veure altres gestions d’aula i metodologies en pràctica, i desenvolupar l’autoconfiança docent (Hendry i Oliver, 2012; Motallebzadeh et al., 2017; Thomson et al., 2015; Tenenberg, 2016; Duran et al.,2020). En el rol d'observador/a els docents valoren especialment identificar àrees per millorar-ne la pràctica (Corcelles-Seuba et al., 2023a; 2023b).

​

Ser observat o observada, permet reflexionar sobre la pròpia pràctica, identificar fortaleses, desenvolupar l’autoconfiança i encoratjar a través de la indagació col·laborativa i el feedback constructiu processos propis de millora docent (Duran, et al. 2020; Bruce i Ross, 2008; Motallebzadeh et al., 2017; O’Learly i Savage, 2020; Shousha, 2015; Corcelles-Seuba et al., 2023a; 2023b). 

​

Els resultats de la recerca també subratllen la importància d'escriure informes després de l’observació per identificar objectius de millora de la pràctica docent (Corcelles-Seuba et al., 2023b). A més, també mostren que després de la intervenció, els docents tendeixen a reduir les seves resistències inicials, fet que posa en evidència que un model col·laboratiu recíproc és eficaç per disminuir les emocions negatives que sovint sorgeixen davant d’aquesta pràctica (Corcelles-Seuba et al, 2023a; 2023b; Ribosa et al., 2024). 

​

En l’àmbit universitari, els estudis sobre OREI han posat de relleu el valor d'observar a un company/a que ensenya, tant en la mateixa disciplina com en una disciplina diferent. 

​

En el cas de l’observació intradisciplinar, els estudis mostren que permet comparar entre diferents grups d'estudiants, obtenint una visió més objectiva i rigorosa del propi ensenyament i més oportunitats per a un aprenentatge situat i significatiu (Bang, 2009; Bell i Mladenovic, 2008; 2014; Drew i Klopper, 2014; Hendry et al, 2021; Pressick-Kilborn i te Riele, 2008; Schuck et al., 2008; Shousha, 2015; Tenenberg, 2016; Tezcan-Unal, 2018). 

​

En l’observació interdisciplinar, els docents poden identificar estratègies utilitzades en altres disciplines aplicables a la seva pròpia disciplina, ajudant a canviar un enfocament del contingut específic per un centrat en els aspectes pedagògics més holístics (Beaumont, 2020; Carroll i O'Loughlin, 2014; Donnelly, 2007; Heredia-Arboleda et al. 2021; Miranda et al. 2021; Nicolson i Harper, 2014; O'Keffee et al, 2021; Torres et al., 2017; Walker, 2015; Walker i Forbes, 2018).  

​

En síntesi, la recerca mostra que els docents que participen en processos d’OREI perceben tres beneficis principals: 1) Increment de la consciència i de la reflexió sobre la seva pràctica; 2) adopció de noves estratègies d’ensenyament; 3) increment de la confiança en la seva competència com a docent (Corcelles-Seuba et al., en premsa). 

​

Referències